Fa molt que cerc pàgines que se dediquin al comentari de cançons actuals. No he trobat res. Per això he dit, perquè no ho faig jo mateix? Som un tio de números, per tant, segur que me surt de pena. Però ho intentaré. I no començaré per una cançó fàcil de'n Sabina "le metí la mano bajo la falda", no. M'animaré amb una cançó del darrer d'Antonia Font. Des de que la vaig sentir vaig començar a donar voltes a què volia explicar qui la va escriure. En Joan Miquel Oliver no té fama d'escriure precisament lletres fàcils. Aquí van els meus comentaris. Abans ed llegir-la, escoltau-la cantada en directe a Radio Pollença
Cançó: Icebergs i gèisers
Intèrpret: Antònia Font
Disc: Lamparetes
Musica i lletra: Joan Miquel Oliver
Nota: Tot el que surt a partir d'aquí és invenció propia. No tenc ni idea del que pensava l'autor a l'hora d'escriure la canço. A lo millor el que enyorava era l'ensaimada del dematí, jo que sé. A partir d'ara, tot és "segons el meu punt de vista"
SINOPSI
Joan M. Oliver dedica una cançó de Lamparetes a l'enyorança cap a un ser estimat mort de forma prematura, possiblement un infant. La cançó reflexa l'angoixa i la lluita del que ha perdut una persona molt propera.
ICEBERGS I GÈISERS
Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap als oceans (icebergs),
Primera comparació. JM vol introduir l'oient dins la soletat del que ha perdut un ser estimat, i ho aconseguirà durant tot el tema amb comparacions d'aquest estil. Els icebergs (sols enmig de l'oceà) i gèisers (sols enmig de les planicies gelades d'Islandia) son el paradigma d'aquesta soletat.
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).
A una cançó de poc mes de 2 minuts, JM se permet el luxe d'utilitzar 30 segons per descriure'ns la soletat d'una glacera... i ho aconsegueix. Glaceres totes soles durant segles, així se sent el protagonista.
Jo l’enyor com el Titànic
Segona comparació. Soletat del Titànic a mil metres devall l'aigua durant anys.
com si m’haguessin tallat els collons
mil elefants en estampida
que se m’enduen sa vida.
Passam de la soletat al sofriment. El protagonista no només se sent sol sinó que experimenta un patiment psicològic què, dificil de descriure, ho fa amb un símil de patiment físic. Se sent com si estés morint de pena a cada moment de la seva vida.
Som davant ses portes de l’infern,
m’és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
L'estribillo descriu la desesperació, la depressió i la indiferència respecte el mon que l'envolta. Estaria disposat a qualsevol cosa per tornar a trobar-se amb ell.
som a ses portes de l’infern per tu
i tenc plans de futur.
I aquí se desvela el pla. "Les portes de l'infern" son les portes del suicidi. Treure's la vida és el seu pla de futur per retrobar-se. Morir per tornar-lo a veure.
Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap als oceans (géisers),
un piano caient de s’Empire State (Building),
Caiguda personal al buit. Moment del suicidi.
era tonta i rosseta,
segons s’al·lot, sa jugueta.
Unica referencia en tota la canço a la persona perduda. Amb una frase en JM ens dona pistes: era tonta i rosseta (nina petita, simpatica, guapa,...), segons s'al·lot, sa jugueta (comparació amb ell, el pare o mare i la seva jugueta perduda). Aquesta és una frase feta mallorquina que s'utilitza quan un s'ha d'adaptar a les circumstancies, en aquest cas pot interpretar-se que la filla s'assemblava al pare.
Som davant ses portes de l’infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som a ses portes de l’infern per tu
i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l’infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur.
Hi ha res mes solitari que estar enmig de la mar fosca amb un petit vaixell, passant per devora plataformes petroliferes enceses? Soletat, soletat, soletat, despesperació, pena, depressió... però al final, un pla per tornar amb ella
N'hi ha que se demanen perquè Antonia Font i les lletres de JMO tenen tant èxit. Poesia, música, veu,... no hi ha mes secret.
S'admeten comentaris i interpretacions diferents! Si vos ha agradat, o si no, comentau, no hi ha censura.
Hola Joan Antoni, he llegit la teva interpretació i m'agrada... M'ha copsat sobretot la idea del suïcidi per retrobar-se amb la persona estimada mitjançant la mort.
ResponderEliminarHe escoltat a dos o tres entrevistes al JMOliver a cadenes de ràdio, la interpretació reial, la que dona ell com compositor de la lletra; es va inspirar en un veí seu, mariner, que treballa a Camerún. Un dia Luis Reina que així s'anomena aquest home li contà "Por la noche, ahí en medio, en el barco rodeado de pozos de petróleo, sólo se ven las llamaradas y pienso, joder, estoy en las puertas del infierno" (a les lletres del CD ho trobes aç). A partir d'ahí JMiquel va compondre la cançó. L'enyor era el de Luis per la seva dona ja que ell estava allà treballant enmig de la fosca amb un vaixell donant voltes a les plataformes de petroli per si es necessitava portar a alguna persona a terra ferma, en això consistia la seva feina. Els plans de futur són en tornar a casa tenir una vida millor junt a la seva família.
T'escric la interpretació literal per si la vols comparar amb la teua. De totes maneres les comparacions i les hipèrboles crec que estan molt encertades.
Vinga a continuar fent comentaris de les lletres d'AF!
Salutacions.
Inés.
Ostres com afinau. Aquesta entrevista la vaig sentir jo també, o una semblant. La vaig sentir a RAC1 i va donar aquesta explicació. A mes va dir que aquest tal Reina, de glamour no en té res, a diferencia de la cançó que té un cert encant. En tot cas, sempre m'agrada fer la propia interpretació. Els artistes ja se sap, primer pinten i despres interpreten el que han pintat. :-) Gracies per col·laborar!
ResponderEliminarDe res, és un plaer i més tractant-se de lletra d'Antònia Font que té una cosmovisió tan particular de la realitat... més tractant-se d'ells que tant m'agraden.
ResponderEliminarInés
Simplement significa el que diu que l'enyora, és el de sempre, estàs penjat per algú i si no és aprop l'enyora.
ResponderEliminarHi ha una frase enigmàtica: "éra tonta i rosseta, segons s'al·lot sa jugueta", crec que forma part d'aquets moments personals i íntims que tots tenim, barretja de realitat i fantasia del tipus aquella o aquell del bus, de la cafeteria, del seient del costat del cinema ...i te montes la pèl.licula com el Woody Allen, però no és la realitat,el que és real són els "plans de futur" en la persona que ara t'espera a casa, però imaginar no fa mal a ningú.
M'ha encantat aquest post! En faràs més?
ResponderEliminarM'ha agradat sapiguer la versió del Sr. Oliver a la radio, però també que que hi ha una frase feta mallorquina... haig de donar les gràcies a l'autor del post per aquest comentari de text tant treballat.
ResponderEliminarEscric des de Barcelona i espero que més posts de tú